diumenge, 16 de novembre de 2014

Allà on sigui el meu cor

Com viu una persona que ha estat a punt de morir? Com afronta la vida algú que ha estat a punt de perdre-la?

Allà on sigui el meu cor és una història d'amor entre dos jóvens, Montse i Sergi. Montse ha estat a les portes de la mort perquè havia sofrit un transplant de cor. Ho supera, i, aleshores intenta viure l'estiu com una xica més, oblidant el que havia patit. Però arriba Sergi, pot ser l'amor? ha sigut el destí qui els ha unit? O ha sigut un altre motiu?

Del llibre m'han agradat moltes coses però sobretot aquestes tres: la manera com s'enamoren els dos, al final de la història com descobreix Montse que o qui els ha unit als dos i que té ella que a Sergi li agrada tant...

Jordi Sierra i Fabra un dels autors que més m'agraden de la literatura valenciana i en aquest llibre, com en tots els altres, també ha demostrat que sap com arribar als jóvens amb les seues històries.

Vos recomane llegir Allà on sigui el meu cor i tots els altres llibres que ha escrit Jordi Sierra i Fabra.



diumenge, 26 d’octubre de 2014

Il·lustracions amb missatge

Paulina Barraza és una il·lustradora mexicana que va estudiar disseny gràfic a la Universitat Iberoamericana. Va participar en molts i diferents concursos de pintura i dibuix, dels quals el seu resultat ha sigut expost en varies mostres d'il·lustració en diversos països. Paulina també ha sigut seleccionada en diferents moments per a catàlegs d'il·lustració.

Vaig estar mirant il·lustracions d'ella i em van agradar moltíssim, ací vos deixe les que més em van agradar (cliqueu sobre la imatge per a llegir millor el missatge):





diumenge, 5 d’octubre de 2014

Nada

La vida serveix per alguna cosa? Té sentit aconseguir objectius que després no et serviran de res? Té sentit VIURE per a MORIR?


Pierre Antón deia: "Res importa. Fa molt que ho sé. Així que no val la pena fer res. Això ho acabe de descobrir."

Pierre Antón, un dels protagonistes d'aquesta novel·la, és un xiquet que després de descobrir que la vida no té sentit decideix seure dalt d'una prunera i no baixar. Els seus companys de l'escola intenten convéncer-lo que la vida sí que serveix i decideixen fer un "muntó del significat". Un amic tria la cosa que més significat creu que té per a altre amic i este ha d'afegir-la al muntó. 
Pareixia fàcil, perquè al principi es demanaven coses simples, com unes sabates, però les coses cada vegada van anar complicant-se, com per exemple afegir la taüt d'un germà mort, dits, el crucifix de l'església, una estora sagrada...

Cada ú d'aquestos elements semblen coses de la nostra societat: L'estora, la religió musulmana; la creu, la religió cristiana; les sabates, l'aparença; la taüt, la mort...

Però la frase que vos he comentat abans no sols és l'única que impressiona:
  • "Tot és un gran teatre que sols consisteix en fingir i ser el millor en ell."
  • "La Terra té quatre mil sis-cents milions d'anys, però vosaltres sols arribareu, com a màxim, als cent!!"
  • "Existir no mereix la pena en absolut."
  • "Una prunera té moltes rames. Moltes i llargues. Massa i massa llargues."
Nada, de Janne Teller, és un llibre molt estrany i  també una novel·la que ha estat prohibida en molts instituts i m'agrada perquè és un llibre que no et deixa indiferent, t'agrade o no t'agrade sempre tens una opinió personal ja siga bona o roïna.

dijous, 25 de setembre de 2014

Gràcies / Gracias / Thanks

Ja són més 5.000 visites, 5.000 vegades que han entrat a veure el meu blog per pura curiositat! I m'alegre moltíssim d'estes 5.000 visites!! Vaig a per les 10.000!

Gràcies de tot cor per continuar llegint les entrades que publique i les il·lustracions que penje. 

GRÀCIES!

Il·lustració d'Irisz Agocs.

dimecres, 17 de setembre de 2014

Els passetjants de l'illa de Xàtiva

Fa unes setmanes vaig anar a un poble amb el nom de Beneixama perquè feien la presentació del llibre Els passejants de l'illa de Xàtiva de Joan Benesiu. 

Contrariament al que faig sempre, esta volta no vaig a parlar-vos del llibre perquè segons el seu autor és millor esperar uns quants anys (supose que ser això que diuen adult), però vaig a contar-vos l'experiència de la seua presentació en un local/bar tan peculiar com és La Rata Cellarda.


Aquella sala va ser el lloc més adequat per a fer-ho perquè donava una sensació d'estar en família malgrat que jo no coneixia ni a la mitat dels que estaven allí. Donava eixa sensació perquè ja no era la típica presentació a la biblio, amb les cadires blanques amb bracet per a escriure i totes les noves tecnologies preparades sinò que seies en les cadires del bar i estàvem tots reunits com una família escoltant al tio que conta una entretinguda història. No estàvem lluny de l'autor però tal volta si la seua taula hagués estat un poc més integrada amb la gent, l'ambient haguera segut encara molt més acollidor (que ja ho era).

Este local és molt peculiar perquè és el baix d'una casa antiga, té parets de pedra, amb tonalitats de blau i taronja, una ximenera que dona calidesa, una característica prestatgeria i una taula plena d'una barreja de literatura. 

Tot un plaer haver assistit a la presentació del llibre Els passejants de l'illa de Xàtiva.
















dimecres, 10 de setembre de 2014

Ex libris

Vaig sentir nomenar la paraula ex libris i no sabia que era. Buscant buscant vaig trobar el significat i un ex libris és una marca de propietat que posa el lector als seus llibres, normalment és semblant a un segell i és personalitzat per a cada ú.

Aquest son uns exemples de què és un ex libris:
 

La meua cosina Irene fa poc em va regalar el meu propi ex libris fet per ella i que m'encanta, i és aquest:



Gràcies!

divendres, 5 de setembre de 2014

Ja s'han acabat les vacances/ Se terminaron las vacaciones/ Summer holidays are over

Heu disfrutat de l'estiu?? Espere que sí! Jo, almenys sí que l'he disfrutat; tant que, fins i tot, m'he oblidat del blog! Tenim massa coses a les que acudir en l'estiu... 

Ara jo ja torne a la seguida: escola, deures, exàmens i com no, llegir i fer entrades al meu blog.

Il·lustració d'Invisible Creature.

 Prepareu-se perquè aquest estiu he llegit molts llibres i vinc carregada d'idees xulíssimes!!

dimarts, 29 de juliol de 2014

More strange tales

And again back to compulsory books, but now just one, the most boring of all! More Strange Tales by Martin Sinclair, a supposed book of mystery and terror; it's the worst book I´ve ever read but I had to read it...

It's about six short stories of supernatural things like dreams about a future murder, ghost soldiers, haunted houses and UFOs and more 'mysterious' events.

Why I don't like it:
The book was so simplified in order Spanish people could undersand it, that it hasn't a real plot. Therefore it wasn't a page turner, it was so boring! 

Above all, although it is a 4th E.S.O. level, it was easy to read. I finished it quite fast.

dijous, 17 de juliol de 2014

Que calor!

Com es nota ja que estem a ple estiu! Perquè... quina calor fa! 


Il·lustració de Puño.
Ens queixem de la calor que fa, ens queixem del sol, ens queixem que no hi ha ni miqueta de ombra, ens queixem perquè no podem eixir de casa per la calor... 
Però en compte de queixar-se tant busquem les coses bones de tindre sol i calor, perquè hi ha gent que no vorà més el sol.

El sol és molt bo i hem d'apreciar-ho i d'agraïr-ho.

dimarts, 15 de juliol de 2014

Si decido quedarme

M'he acabat de llegir un llibre molt xulo titulat Si decido quedarme de Gayle Forman.

El llibre conta la història de Mía, que té 17 anys, un germà xicotet de huit, un pare músic i el do de tocar el violoncel com els àngels. Molt prompte s'examinarà per a entrar a una prestigiosa escola a Nova York, i, si l'admeten, haurà de deixar-ho tot, inclús a Adam, de qui s'ha enamorat. I encara que el violoncel és la seua passió, la decisió d'abandonar-ho tot, la inquieta des de fa setmanes. 

Un matí, la ciutat es troba amb una capa de neu i les escoles tanquen. La jove i la seua família aprofiten per a eixir d'excursió amb cotxe. És un dia perfecte, estan relaxats, escoltant música i xarrant.

Però en un instant tot canvia. Un terrible accident deixa a Mía malferida en el llit d'un hospital, mentres el seu cos ha de decidir entre la vida i la mort. I ara, eixa decisió és l'única cosa que importa.





Aquest és el resum del llibre, el qual em recorda al de Si no te vas de Pau Joan Hernández.

Els dos llibres són molt similars en l'argument perquè són dos adolescents que tenen un accident, però les dos protagonistes, Lorena i Mía, s'han quedat a la Terra per dos motius diferents: 
Lorena no entén perquè el seu cos està mort i la seua ànima viva; supose que serà per a veure quin és el motiu pel qual s'ha mort i per a determinar perquè segueix ací. 
Mía s'ha quedat per a veure que fa amb la seua vida, perquè ha de prendre una decisió molt gran: la decisió de quedar-se amb els vius o anar-se'n per a sempre. Serà l'amor que sent per Adam suficient?


Els dos són una vertadera passada!! Un narrador en primera persona que curiosament està mort!!

dimecres, 9 de juliol de 2014

Eleanor i Park

Fa uns dies em vaig acabar un llibre xulo però a la volta un poc estrany...

El llibre tracta sobre dos adolescents: Eleanor i Park. Ella és nova a l'escola i en l'autobús per a anar a l'escola coneix a Park, un xic asiàtic que poc a poc va enamorant-se d'Eleanor. Però la vida d'ella no és tan senzilla i les coses van complicat-se...

I és estrany per dos aspectes diferents:
  • Com és possible que una persona tinga tal vida plena d'acaçament tant el l'escola com en sa casa? Però la pitjor cosa és que ni en l'escola, ni en sa casa, ni la seua pròpia família, facen alguna cosa per remeiar-ho. I això m'ha cridat molt l'atenció.
  • Com pot ser que un xic asiàtic, flac, de mitjana estatura, que es pinta els ulls, que escolta música punk, que llig còmics, que practica el kàrate i que sempre va vestit de negre, s'enamore d'una xica que és grossa, amb cabells rulls i pèl-roig, danesa, de pell blanca, de mitjana estatura, que té una família un tant estranya, que no es maquilla i que vist com un xic??
Aquest últim punt em dona a pensar que l'amor no es caracteritza per l'aparènça física, si tens el cabell rull o llis, si t'agrada maquillar-te o no, si t'agrada l'esport o no, el color de pell, l'edat, el sexe o la nacionalitat...
Simplement dos persones s'atrauen una a l'altra i aleshores ja no importa res més, solament l'amor entre ells dos.

dissabte, 5 de juliol de 2014

Book trailers

Hui he pensat parlar dels famosos Book trailers. En primer lloc vos explicaré què és, per a què serveix, algunes característiques i vos deixaré un clar exemple d'un Book trailer que m'ha agradat molt.

Bé, doncs un Book trailer és un material audiovisual que té la finalitat de promoure un llibre i motivar al lector a escollir un títol específic.
El book trailer ha de contar què va a encontrar el lector, i ha de contar-ho d'altre mode, com si fos la publicitat del cine.








Ací teniu el Book trailer del llibre Insurgent de Veronica Roth:



Ací vos deixe un altre book trailer que els alunmes de 4t d'ESO del meu col·legi han realitzat, és del llibre Nunca seré como te quiero de Alejandro Gandara:

dimarts, 1 de juliol de 2014

Baix la mateixa estrella

Fa uns dies em vaig acabar de llegir un llibre titulat Bajo la misma estrella (títol original: The fault in our stars) de John Green. És un llibre magnífic, vos el recomane. A ma mare també li va encantar!

Tracta sobre dos adolescents, Hazel Grace i Augustus Waters, que pateixen de càncer, però malgrat la malaltia ells dos s'enamoren i viuen una vida "normal" en parella però amb la dosis diària de medicaments. No és un llibre de pena sinò un cant a la vida ; potser al final soltes una llagrimeta.

No vos conte res més perquè és un llibre molt xulo que has de llegir. 

En aquest llibre hi ha moltíssimes frases que m'han encantat com per exemple:

  • Sense sofriment, com coneixeríem el plaer?
  • Tot el món hauria de tindre un amor vertader i com a mínim, hauria de durar tota la seua vida.
  • No pots escollir si seràs llastimat en aquest món, però si pots decidir qui et llastima.
  • El món no és una fàbrica de realitzar desitjos. 
  • Algunes infinitats són més grans que altres infinitats.


I així desenes i desenes de frases fascinants.
També m'ha cridat l'atenció el caràcter d'Augustus Waters, sempre és molt optimista i mira les coses amb un futur. Aquest personatge s'ha plasmat molt bé en la pel·lícula, la qual, també és extraordinàriament fantàstica.

En resum:
Llibre vs Película= TOTS DOS SÓN FENOMENALS!!!

dilluns, 23 de juny de 2014

Insurgent i Lleal.

Bé, ja vos vaig dir que anava a llegir-me la trilogia de Divergent de Veronica Roth, no?
Doncs ja m'he acabat els tres llibres; el primer ja el vaig comentar al blog. En aquesta entrada parlaré del segon i del tercer llibre: Insugente i Leal.

Ja vos vaig parlar sobre el concepte de distopia, que era el contrari a utopia, es a dir que els fets transcorren en un món fantàstic i malgrat que als personatges els semble el millor, no ho és. Doncs bé, en aquestos dos últims llibres el concepte de distopia canvia, perquè els personatges se n'adonen que eixe sistema o eixe món no és el millor i fora de les reixes intenten vore alguna manera d'arreglar-ho.


El segon llibre sobretot es caracteritza per l'acció i naturalment acaba amb una guerra, però també hi ha amor entre Tris i Tobias (Cuatro) però no és un amor pesat sinò que hi ha la dosis perfecta per a no avorrir-te d'ell.



El tercer llibre es centra en la vida social de Tris i Tobias perquè l'acció i les guerres cada vegada van disminuint, però no arriben a desaparéixer i això fa que Tris vullga salvar les vides dels seus malgrat que haja de sacrificar la seua... 

dilluns, 2 de juny de 2014

Estudiar / Study

There's time for joy and time for study....
now it's time for...

il·lustració Juliano Lópes

STUDY!!!!!!

diumenge, 25 de maig de 2014

Somniadora / Soñadora / Day Dreamer



No puc evitar-ho...sóc una somniadora...jo no deixe volar la meua imaginació...se'n va a soletes...

Il·lustració d'Amalia K.

De vegades em diuen : torna! que estàs a la lluna!!!...i era veritat...estava a la lluna!

Il·lustració de Selda Marlin.

No sempre estic a la lluna...de vegades estic al núvols...saps quan? 
 Quan...

Il·lustració de James Fenner

quan estic avorrida a l'escola...quan el mestre ha repetit mil vegades el mateix...quan simplement no m'agrada el que he de fer...allí on jo vaig...no pot molestar-me ningú! 
però de vegades una amiga vé a somniar amb mi!!!
Il·lustració de Rofusz Kinga.
Il·lustracions de Pinzellades al món. 

dimecres, 21 de maig de 2014

Divergent / Divergente / Divergent

Bé, com vos vaig dir, ja m'he acabat el llibre "Divergente". Ha sigut un llibre que m'ha enganxat molt a la lectura i gràcies a això, m'ha sigut molt fàcil de llegir. A continuació, vos deixe un resum del llibre i després la meua opinió.

Resum:

Divergent, de Veronica Roth, és la història d’una xica de setze anys que s’anomena Beatrice. Ella viu a Chicago que està dividit en 5 faccions: Honestedat, Abnegació, Intrepidesa, Amistat i Erudició. Cadascuna d’aquestes faccions valora una qualitat humana per sobre de qualsevol altra.
Als setze anys, els joves han de decidir quina és la facció a la qual volen pertànyer. Triarà Beatrice Abnegació per quedar-se amb la seua família o seguirà el seu cor i triarà un altra facció? No vos conte res més...i a llegir!!!

La meua opinió:

Jo catalogaria aquest llibre com: no-me'l-puc-deixar-de-llegir!
Destacaria dos coses fonamentals d'aquest llibre que m'han agradat molt i crec que són importants. La primera és el concepte de distopia i la segona és la construcció del personatge de Beatrice.

Distopia: concepte contrari a utopia, és a dir, els fets transcorren en un lloc fantàstic que malgrat que als personatges els semble el millor, no ho és. És un lloc indesitjable com Els jocs de la fam de Suzanne Collins. Però qui determina quin lloc és distopia o utopia?

En quant a la construcció del personatge de Beatrice, primer es presenta com una xica dèbil, sense forces, feble, fluixa... Però després presenta ser tot el contrari, una heroïna forta, egoista, manipuladora, venjativa, amb canvis d'humor... Però alhora dolça, comprensiva, amable, compassiva, agradable...com pot ser una persona amb totes estes caraterístiques?

LLIBRE vs PEL·LÍCULA.
El llibre és una passada, m'ha agradat moltíssim.
La película és una merd... Es salta moltíssims detalls i no explica algunes coses com per exemple el significat dels tatuatges i algunes escenes de la pel·lícula no són gens fidels al llibre. ( Els llibres la majoria de voltes són molt millors )

dissabte, 17 de maig de 2014

PELL / PIEL / SKIN

Hola amics!
Recordeu que vos vaig parlar d'Alba Fluixà i del seu llibre En el camí de l'alba? Doncs, ací vos deixe un altre poema que parla de canviar la teua aparença física, de mudar de pell per a poder menjar-te el món i que ningú et faça acovardir...però Alba, la pell no és per a sempre. La pell es fa vella, es seca, s'arruga i s'estropeja...és allò que tenim dintre que fa la bellesa. Jo la vaig vore als teus ulls.

Il·lustració Ana Elena Pena

PELL

Intentaré convertir-me en serp,
mudar de pell
i aconseguir-ne una nova
que em lleve aquesta corfa d'innocent.
Vull una pell de caçadora:
una pell forta, dura, potent,
capaç d'incitar, estremir i acovadir,
tot al mateix temps.
Vull una pell que cride, que cante,
que convide a tocar-la i a besar-la.
Necessite una pell resplendent
que m'ajude a cridar ben fort:
"Mireu el que es perd el món!"
Una bella pell d'Artemisa, 
la caçadora més consumada, 
que m'envolte i em protegesca,
i rendir-li comptes només
a la Lluna i a la Terra.
Vull ser caçadora,
ja mai més presa.

dimarts, 13 de maig de 2014

Trilogia de moda

Haureu sentit parlar sobre la trilogia de Veronica Roth, no? 

Dos amigues meues s'han llegit els tres llibres: Divergente, Insurgente i Leal. Elles diuen que estan xulíssims, tan xulos com deixar a les amigues per a anar a llegir. Jo he vist que a elles es picava molt la curiositat i a mi també em va picar de sentir-les...no sé..a mi això dels llibres de moda...

Així ahir vaig començar a llegir-me el primer llibre: Divergente. Vaig pel segon capítol i de moment està prou interessant... Ja veurem com acaba... Ara per ara no puc contar-vos gran cosa, quan m'acabe el primer ja vos contaré!


diumenge, 4 de maig de 2014

Feliç dia de la Mare / Feliz día de la Madre / Happy Mother's day

Il·lustració de Marta Colomer.
Una mare és una mare i no es pot canviar per res en el món. FELIÇ DIA DE LA MARE!!

divendres, 25 d’abril de 2014

Shakespeare


Hui, he llegit que es celebra el 450 aniversari del naixement de Shakespeare...i m'he preguntat:
"Què se jo de Shakespeare?"
Bé, tan sols se que era anglés, que va escriure Romeu i Julieta i que va escriure allò de "Ser o no Ser".

I he decidit que he d'aprendre alguna cosa de Shakespeare. El que més m'ha agradat és:


- El seu nom és William, es va casar i va tindre tres fills.
- No sols va escriure teatre (Hamlet, Macbeth, King Lear, etc.) sinò també, poesia (sonets)
- La seua verdadera passió era ser actor (la qual cosa no se li donava molt bé o almenys no tan bé com escriure)
- Les seues obres són les més representades al món.
- Shakespeare és a la llengua Anglesa, el que és Cervantes per a la llengua Espanyola o el que és Joanot Martorell o Ausiàs March per a la llengua Valenciana.

I el que més m'ha impactat:


Les seues obres no foren escrites per a ser llegides sinò REPRESENTADES.
 (aleshores, he d'anar al teatre a voren una)

divendres, 18 d’abril de 2014

Misteris S.L.

Durant estes últimes setmanes, en classe de Valencià, hem llegit un llibre molt xulo de Francesc Gisbert. Es diu Misteris S.L. 
És un llibre amb diferents històries, diferents misteris, diferents personatges, però les mateixes protagonistes: Alícia, una xica jove, que, al principi no li feia molta gràcia això de viure amb la seua iaia i sa tia Sofia, una dona major germana de la seua iaia. Però que al final, sa tia i ella acaben duent-se bé perquè resolen misteris juntes amb molt d'èxit... ja que a Sofia li agrada molt això de ser detectiu.



A mi personalment, és un llibre que cada vegada em feia més intriga perquè tots els misteris, assassinats, robatoris... que resolien, eren enredats, complicats i amb un temps de resoldre-los límit. 
També m'ha agradat molt perquè a l'igual de l'altre llibre d'aquest autor, La llegenda del corsari, les que es claven en els embolics de les aventures, són xiques quan normalment, són xics. Les xiques també són aventureres i poden poden ser detectius!


Escriptor: Francesc Gisbert.
Il·lustrador: Jesús Huguet.
Editorial: El Micalet Galàctic.

dimarts, 15 d’abril de 2014

Momo

Molts haureu sentit parlar sobre el llibre Momo de Michael Ende, el mateix que va escriure La història interminable.
Doncs hui vos vaig a parlar sobre Momo o també dit l'estranya història dels lladres, el temps i la xiqueta que va tornar el temps als homes.



















Doncs aquest llibre passa en un teatre a les afores d'Itàlia. Allí viu una xiqueta que li diuen Momo i que té l'especialitat d'escoltar molt bé. Sap encontrar respostes i solucions per a problemes de les persones, sap inventar jocs divertits i fer amistats molt fàcilment. Fins a un punt on en el su barri la frase "Vés-te'n a vore a Momo" ja és famosa. 

Però l'atmosfera acaba amb l'arribada dels Homes grisos, que, representen al Banc del temps i que promocionen la idea d'estalviar temps en la societat. Fan que tota la gent s'oblide de les coses que hui en dia es consideren com perdre el temps: pintar, imaginar i inclús dormir.
Ara tots els edificis i totes les peces de roba per a tot el món són iguals i totes les vides són atordides. Quan més temps estalvien les persones menys temps tenen perquè els Homes de gris els consumeixen en uns cigarros de pètals secs de flors horàries que representen el temps, sense ells no podrien viure.

Momo es converteix en un obstacle per a ells degut a la seua personalitat. Intenten desfer-se d'ella, però ells i la seua tortuga per la qual es comunica amb la seua closca lluminosa intenten afrontar-se a ells, per a això han d'anar al propi brollador del temps.

Escriptor i Il·lustrador: Michael Ende.
Edició: Alfaguara.



divendres, 11 d’abril de 2014

Roald Dahl


Per a la tercera avaluació de Llengua castellana i literatura, ens han dit que hem d'escollir entre quatre llibres de Roald Dahl:
  • Charlie y la fábrica de chocolate.
  • Charlie y el ascensor de cristal.
  • Matilda.
  • James y el melocotón gigante.
Bé doncs, jo, de moment, no sé quin triar, tots han d'estar xulíssims.
En aquesta entrada m'he decidit a parlar un poc sobre la vida d'aquest autor i altres curiositats.

Roald Dahl va nàixer el 13 de Setembre de 1916, a Llandaff, Gales en Anglaterra i va morir el 23 de novembre del 1990.
Va treballar en una petrolífera, va escriure tots els seus accidents en la força aérea en un llibre. El seu primer llibre es titula Els Gremlins, però els seus llibres més importants són Charlie y la fábrica de chocolate, Matilda i James y el melocotón gigante.

I com a curiositats:
Durant molts anys ell en el treball es menjava una barreta de xocolate i amb l'embolcall feia una boleta. I així així va anar acumulant les boletes fins a fer una bola gran. En aquest moment pot ser que pensara en el conte Charlie y la fábrica de chocolate perquè el també esperava encontrar un gran premi dins.


Ell, també al final de cada menjada del dia treia una caixeta de color roig on tenia xocolates i els compartia amb els que estaven dinant com a postre. Aquesta caixa contenia tota classe de xocolates i sempre al final de cada menjada feia una aparició. Mai faltava. 


diumenge, 30 de març de 2014

La història interminable / La historia interminable / Neverending story

Ja m'he acabat el llibre de La historia interminable!

Que no sé si vos ho havia dit, era un llibre obligatori d'escola. 
Bé, com molts sabreu és un llibre molt conegut en la literatura i és de Michael Ende

Doncs, sincerament esta és la meua opinió:

A mi, els llibres fantàstics com aquest no m'agraden gens, ha sigut pesat, no, lo de després. Hi ha un muntó de noms i a cada rengló en apareix un nou... 
Ha sigut INTERMINABLE! El final jo no l'he entés... I damunt el llibre estava en dos colorets: verd ( super roín per als ulls ) i roig ( es podia suportar ).










Però, llevat de tot això, hi ha una cosa que m'ha cridat molt l'atenció i que he vist molt original que són les lletres capitals amb les quals s'acomença cada capítol.


La història interminable ha sigut...INTERMINABLE, INTERMINABLE.