Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de març del 2014

En el camí de l'alba.


Què vull ser de major? Moltes persones m'ho han preguntat, i jo també, i sempre he contestat que no ho sabia. Però quan vaig sentir DE MAJOR d'Alba Fluixà, em vaig sentir identificada en cada uno dels seus versos.

Il·lustrador Julian Ladini. Pinzellades al món



De major

De major vull ser 
poetessa poliglota,
seductora sàvia,
escriptora elegant,
viatgera creativa,
artista valenta,
lectora intel·ligent,
encantadora guerrera,
irònica conversadora,
decidida pintora,
amiga atenta,
cuinera ocurrent,
intrèpida creadora,
organitzada llibertina,
divertida intel·lectual,
exploradora lliure 
i atractiva dona del renaixement.
Però més que res,
de major, vull ser jo.


Aquest poema l'he extret del llibre En el camí de l'alba, un llibre que està escrit per Alba Fluixà, a qui vaig conéixer en la Biblioteca de Cocentaina, quan un grapat de dones valentes van fer lectura dels seus poemes. Totes elles meravelloses i cada una amb diferents qualitats. Però Alba, tal volta per la joventut, per les seus ganes de viure i de descobrir-se a si mateixa, em va captivar.

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Haiku.

Haiku??? Qué és aixó? 

Haiku és una forma de poesia tradicional japonesa que consisteix en un poema format per tres versos de cinc, set i cinc síl·labes respectivament.

Un exemple:






Pareix fàcil però no ho és! Un dia vaig a probar d'escriure'n un! 
I tu??

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Hui! 9 d'Octubre!!

 
Hui, dia 9 d'Octubre, el dia del País Valencià, no veig millor manera de celebrar-ho que amb un poema de Vicent Andrés Estellés, ja que aquest any, és el seu any.





 
ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE.

Assumiràs la veu d’un poble

i serà la veu del teu poble

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.


I tindràs fam i tindràs sed,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les tues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.


No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.


Ja no existiran les paraules

sinó l’home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les sil.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.


No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat

com no sia la del teu poble.


Potser et maten o potser

s’en riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res sinó s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.

dijous, 3 d’octubre del 2013

BONJOUR MONSIEUR.

Hui he llegit una poesia de Jordi Gil que m'agradat molt i és molt divertida...ARA QUE ESTIC APRENENT FRANCÉS!!!

Bonjour, comment ça va? Ça va "de puta mare"
Ací no passa res ni som tots lladres.
Ni lladres ni traïdors  ni militars ni frares,
ni presidents ni ministres ni empresaris.

Som un poble sofrit, a prova de desgràcies,
penjant en aquest circ on es pallassos manen
i manen i fan riure, i fan plorar al mateix temps,
trencant tots els esquemes lògics de la gent.

[...]

Poema tret del llibre: Poemes i cançons, que per cert el tinc signat per l'autor i és l'exemplar 224 de 250.

Escriptor: Jordi Gil.
Il·lustrador: Antoni Miró.
Editorial: Babilonia.

dimecres, 28 d’agost del 2013

Quin aigua cau!

Ai! Quin aigua cau! Al menys ací al meu poble. 
A continuació un verset que l'inspiració m'ha donat.



Quin aigua cau!

Ai! Quin aigua cau!
Tanque les persianes,
gotes d'aigua per les finestres.
Tot fet un desastre.

I jo ací,
Tancada com Rapunzel.
El·laborant una entrada,
Al meu blog oblidat.

dimarts, 13 d’agost del 2013

Vicent Andrés Estellés.


Vicent Andrés Estellés, el nostre poeta, el poeta del poble Valencià, el poeta que lluita per la nostra llengua, per les nostres costums i per les arrels d'on venim.

"Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs , per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estràs despert,
i tu estaràs despert per tots..."



Pots aprendre moltes coses d'ell amb el llibre VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. LA CLAU QUE OBRI TOTS ELS PANYS. És un còmic sobre la vida del poeta, ràpid de llegir i molt fàcil d'entendre.





Guió i dibuix: Jesús Huguet Enguita.