A la recerca d'Ítaca / A la búsqueda de Ítaca / Searching Itaca.

Aprofite  esta setmana que he fet un treball sobre Atenea i he hagut de fer una recerca sobre l'Odissea per a deixar-vos una poema d'una de les meues poetesses valencianes preferides: Alba Fluixà. 

I com que hui és el dia de la dona, em ve de perles per a dir que les dones hem de lluitar per a defensar el nostre paper a la cultura valenciana i arreu del món.

GUERRA

No sé si en vull més.

No sé si podré.

El meu cap demana calma,

però el meu instint no ho aprova.

A l'armadura encara està marcada

la ferida de l'última batalla.

Rebel, l'instint pren les regnes

del cavall i el desboca

duent-me a tota velocitat

a la recerca

d'una nova contesa.

"Frena! Per pietat!"

crida desesperada

la meua pobra racionalitat.

Però ja ningú no li fa cas

i em prepare resignada

per a la pròxima derrota

que no tardarà en arribar.

A la recerca d'Ítaca.

En el camí de l'alba.

Ed. Germania

PELL / PIEL / SKIN

Hola amics!

Recordeu que vos vaig parlar d'Alba Fluixà i del seu llibre En el camí de l'alba? Doncs, ací vos deixe un altre poema que parla de canviar la teua aparença física, de mudar de pell per a poder menjar-te el món i que ningú et faça acovardir...però Alba, la pell no és per a sempre. La pell es fa vella, es seca, s'arruga i s'estropeja...és allò que tenim dintre que fa la bellesa. Jo la vaig vore als teus ulls.

Il·lustració Ana Elena Pena

PELL

Intentaré convertir-me en serp,

mudar de pell

i aconseguir-ne una nova

que em lleve aquesta corfa d'innocent.

Vull una pell de caçadora:

una pell forta, dura, potent,

capaç d'incitar, estremir i acovadir,

tot al mateix temps.

Vull una pell que cride, que cante,

que convide a tocar-la i a besar-la.

Necessite una pell resplendent

que m'ajude a cridar ben fort:

"Mireu el que es perd el món!"

Una bella pell d'Artemisa, 

la caçadora més consumada, 

que m'envolte i em protegesca,

i rendir-li comptes només

a la Lluna i a la Terra.

Vull ser caçadora,

ja mai més presa.

Imagina, somnia / Imagine, dream

QUAN VAIG SENTIR L'ERUDIT ASTRÒNOM...

Quan vaig sentir l'erudit astrònom,
quan les proves i els números estigueren col.locats davant meu,
quan em foren mostrats els mapes i els diagrames, per tal que els sumés, dividís i
     mesurés,
quan, assegut a la sala de conferències, escoltava l'aplaudit astrònom,
tot d'una em vaig sentir inexplicablement las i fastiguejat,
fins que, esquitllant-me, vaig sortir a fora,
a passejar dintre la mística humitat de l'aire de la nit,
i, adesiara, en el perfecte silenci, alçava el cap per mirar les estrelles.

Walt Whitman 

 I·lustració Loren Long

When I Heard the Learn’d Astronomer

When I heard the learn’d astronomer,

When the proofs, the figures, were ranged in columns before me,

When I was shown the charts and diagrams, to add, divide, and measure them,

When I sitting heard the astronomer where he lectured with much applause in the lecture-room,

How soon unaccountable I became tired and sick,

Till rising and gliding out I wander’d off by myself,

In the mystical moist night-air, and from time to time,

Look’d up in perfect silence at the stars.