Dia del Llibre!

Feliç Dia del llibre a tothom!!  

Com has passat aquest dia? Regalant llibres? Comprant-los per a tu mateix? Llegint-los? 

Jo l'he passat llegint; llegint perquè havia d'estudiar... no pel meu plaer. 

A dir la veritat no era massa interessant...

Il·lustració de Deborah Dewit

 bibliocolors.blogspot.com

Noves lectures

No sé quin llibre llegir-me en aquestes vacances de pasqua, però vaig estar buscant per Internet i vaig trobar aquestos que tenen molt bona pinta:

Buscando a Alaska, de John Green. realment, no sé si serà tan bó com  

Bajo la misma estrella.

Ángeles caídos, de Susan Ee. He vist que té molt bona crítica. 

Dos almas, de Holly Bourne. La portada ja és prou interesant: 

és clar que és una història d'amor.

 El rastro brillante del caracol, de Gemma Lienas. 

Sembla ser raret i un, així, de vegades, tampoc va mal.

 EndGame, de James Frey, el primer llibre d'una trilogia de ciència-ficció.

Fangirl, de Rainbow Rowell. Si és tan bó com el de Eleanor y Park,

 de segur que m'agrada.

Quatre/ Cuatro/ Four

Quatre, el quart llibre de la saga de Divergent de Veronica Roth, és una novel·la que conta quatre històries: "El transferit", "El iniciat", "El fill" i "El traïdor". Al final de la narració hi ha tres escenes eliminades de "El traïdor", degut a la seua llargària, que tenen com a títol tres frases conegudes del llibre: "Primera saltadora, Tris", "Tin cura Tris" i "Et veig bé, Tris".

En general, Quatre, m'ha decebut, i ara vos explique el perquè.

El principi no està mal ja que conta com va entrar Quatre, un dels protagonistes principals de la trilogia, a Osadia, una de les faccions. També explica les dificultats que tenia amb son pare i amb membres del seu grup d'iniciats en la facció. I per esta part...doncs passable.

Però quan arriba Tris, una de les protagonistes del llibre, Veronica conta el que passa des que ella arriba a Osadia però des d'una diferent perspectiva, la de Quatre. Tot el que conta ací és pràcticament igual als anteriors llibres, i per aquesta raó no és massa intrigant i sembla repetitiu. Crec sincerament que l'autora ha volgut allagar l'èxit de la saga (i guanyar uns quants diners més) sense calfar-se molt el cap.

El meu nom no és Irina

El meu nom no és Irina és un llibre escrit per Xavier Aliaga.


Tracta d'un xic que li diuen Néstor, estudiant de batxillerat i aficionat a escriure relats, qui es capgira quan Irina una jove d'origen rus arriba a l'institut. Néstor veu en ella la imatge viva d'una de les seues protagonistes d'un dels seus relats i comença una relació amorosa amb ella, plena de mitges veritats i secrets. Mentres tant, la família de Néstor està a punt de trencar-se en mil trossos ja que té una germana bocuda i uns pares que no es suporten l'un a l'altre. Però esta no és la pitjor de les situacions... després, la vida de Néstor es complica una mica més...què li passarà a Néstor? Què serà de la vida nova que ha començat Irina ací?

El que destacaria del llibre és la idea d'introduir un personatge adolescent de diferent cultura i que les dos nacionalitats s'entrellacen tenint complicacions. També m'ha encantat la manera que l'autor inclou els relats de Néstor en la seua vida, en els seus somnis. Però si hi ha alguna cosa fonamental al llibre és el llenguatge que utilitza ja que és com nosaltres, els joves, parlem:

"És un pla superguai, Virgi, collonut."
"Estàs emparrat o què?"
"A mi em pareix una merda"
Jajaja...alguns pares no aprovarien que un professor recomanara un llibre així...però això és la nostra vida!

El més interessant d'aquesta novel·la és el final i pel fet de ser el final, no vos puc revelar. Oh!!! Has de llegir-te'l!!!

Però sobretot, la il·lustració de l'espectacular portada, de Paula Bonet, t'incita a començar a llegir el més apressa possible i ja després no pots parar.

Xènia, tens un Whatsapp

Gemma Pasqual i Escrivà, escriptora que vaig conéixer a una presentació d'un dels seus fantàstics llibres, com és Marina i del qual ja vos vaig comentar en una entrada d'aquest blog, ha publicat un nou llibre del qual ja em va parlar quan ens vam conéixer. 

Es diu Xènia, tens un Whatsapp i des que el vaig començar em va encantar. Tracta sobre una adolecent anomenada Xènia que s'enamora d'en Carles un adolescent molt popular en la seua escola però que els estudis no li van massa bé. Xènia l'ajuda i poc a poc van enamorant-se. Però al final Xènia descobreix que ha estat enganyant-la tot aquest temps perquè està eixint amb Júlia. 
Però no és Gemma qui tria el final, el final el tries tu.

Aquest llibre és el tipus de llibre que tots els professors de valencià haurien de fer llegir als alumnes, ja que té un títol que t'atrapa només veure'l per la paraula " Whatsapp" i també perquè és un llibre que tracta de temes actuals que ens interessen als joves.

Espere que vinga prompte a la biblioteca per torna-la a veure!

Llibres nous / Libros nuevos / New books

Com és possible que els reis em conegen tan bé?  

Un regal que mai falla...un llibre. 

Uff! Crec que m'agraden tots!!!

El meu nom no és Irina de Xavier Aliaga. Regal de Reis de la meua cosina Irene. La il·lustració de portada de Paula Bonet ja és tot un acert. És una de les il·lustradores que més m'impresionen!!! Té molt bona pinta!

Alianzas de Iria G. Parente i Selene M. Pascual. Regal de Reis de la meua cosina Àngela. Éste llibre em durarà un poc més que els altres perquè té 626 pàgines!

Matisse de Patricia Geis. Regal de Reis per a mi i els meus germans dels meus pares. M'encanta poder entendre la pintura...ja que no sé ni dibuixar ni pintar!

Xènia, tens un Whatsapp de Gemma Pasqual i Escrivà a qui vaig tindre el gust de conéixer...l'escriptora amb el somriure més bonic de la literatura juvenil. Regal de Reis dels meus pares.

Sin tiempo para soñar

Allà on sigui el meu cor

Com viu una persona que ha estat a punt de morir? Com afronta la vida algú que ha estat a punt de perdre-la?

Allà on sigui el meu cor és una història d'amor entre dos jóvens, Montse i Sergi. Montse ha estat a les portes de la mort perquè havia sofrit un transplant de cor. Ho supera, i, aleshores intenta viure l'estiu com una xica més, oblidant el que havia patit. Però arriba Sergi, pot ser l'amor? ha sigut el destí qui els ha unit? O ha sigut un altre motiu?

Del llibre m'han agradat moltes coses però sobretot aquestes tres: la manera com s'enamoren els dos, al final de la història com descobreix Montse que o qui els ha unit als dos i que té ella que a Sergi li agrada tant...

Jordi Sierra i Fabra un dels autors que més m'agraden de la literatura valenciana i en aquest llibre, com en tots els altres, també ha demostrat que sap com arribar als jóvens amb les seues històries.

Vos recomane llegir Allà on sigui el meu cor i tots els altres llibres que ha escrit Jordi Sierra i Fabra.

Nada

La vida serveix per alguna cosa? Té sentit aconseguir objectius que després no et serviran de res? Té sentit VIURE per a MORIR?


Pierre Antón deia: "Res importa. Fa molt que ho sé. Així que no val la pena fer res. Això ho acabe de descobrir."

Pierre Antón, un dels protagonistes d'aquesta novel·la, és un xiquet que després de descobrir que la vida no té sentit decideix seure dalt d'una prunera i no baixar. Els seus companys de l'escola intenten convéncer-lo que la vida sí que serveix i decideixen fer un "muntó del significat". Un amic tria la cosa que més significat creu que té per a altre amic i este ha d'afegir-la al muntó. 
Pareixia fàcil, perquè al principi es demanaven coses simples, com unes sabates, però les coses cada vegada van anar complicant-se, com per exemple afegir la taüt d'un germà mort, dits, el crucifix de l'església, una estora sagrada...

Cada ú d'aquestos elements semblen coses de la nostra societat: L'estora, la religió musulmana; la creu, la religió cristiana; les sabates, l'aparença; la taüt, la mort...

Però la frase que vos he comentat abans no sols és l'única que impressiona:

• "Tot és un gran teatre que sols consisteix en fingir i ser el millor en ell."
• "La Terra té quatre mil sis-cents milions d'anys, però vosaltres sols arribareu, com a màxim, als cent!!"
• "Existir no mereix la pena en absolut."
• "Una prunera té moltes rames. Moltes i llargues. Massa i massa llargues."

Nada, de Janne Teller, és un llibre molt estrany i  també una novel·la que ha estat prohibida en molts instituts i m'agrada perquè és un llibre que no et deixa indiferent, t'agrade o no t'agrade sempre tens una opinió personal ja siga bona o roïna.

Els passetjants de l'illa de Xàtiva

Fa unes setmanes vaig anar a un poble amb el nom de Beneixama perquè feien la presentació del llibre Els passejants de l'illa de Xàtiva de Joan Benesiu. 

Contrariament al que faig sempre, esta volta no vaig a parlar-vos del llibre perquè segons el seu autor és millor esperar uns quants anys (supose que ser això que diuen adult), però vaig a contar-vos l'experiència de la seua presentació en un local/bar tan peculiar com és La Rata Cellarda.

Aquella sala va ser el lloc més adequat per a fer-ho perquè donava una sensació d'estar en família malgrat que jo no coneixia ni a la mitat dels que estaven allí. Donava eixa sensació perquè ja no era la típica presentació a la biblio, amb les cadires blanques amb bracet per a escriure i totes les noves tecnologies preparades sinò que seies en les cadires del bar i estàvem tots reunits com una família escoltant al tio que conta una entretinguda història. No estàvem lluny de l'autor però tal volta si la seua taula hagués estat un poc més integrada amb la gent, l'ambient haguera segut encara molt més acollidor (que ja ho era).

Este local és molt peculiar perquè és el baix d'una casa antiga, té parets de pedra, amb tonalitats de blau i taronja, una ximenera que dona calidesa, una característica prestatgeria i una taula plena d'una barreja de literatura. 

Tot un plaer haver assistit a la presentació del llibre Els passejants de l'illa de Xàtiva.

Ex libris

Vaig sentir nomenar la paraula ex libris i no sabia que era. Buscant buscant vaig trobar el significat i un ex libris és una marca de propietat que posa el lector als seus llibres, normalment és semblant a un segell i és personalitzat per a cada ú.

Aquest son uns exemples de què és un ex libris:
 

La meua cosina Irene fa poc em va regalar el meu propi ex libris fet per ella i que m'encanta, i és aquest:

Gràcies!

Si decido quedarme

M'he acabat de llegir un llibre molt xulo titulat Si decido quedarme de Gayle Forman.

El llibre conta la història de Mía, que té 17 anys, un germà xicotet de huit, un pare músic i el do de tocar el violoncel com els àngels. Molt prompte s'examinarà per a entrar a una prestigiosa escola a Nova York, i, si l'admeten, haurà de deixar-ho tot, inclús a Adam, de qui s'ha enamorat. I encara que el violoncel és la seua passió, la decisió d'abandonar-ho tot, la inquieta des de fa setmanes. 

Un matí, la ciutat es troba amb una capa de neu i les escoles tanquen. La jove i la seua família aprofiten per a eixir d'excursió amb cotxe. És un dia perfecte, estan relaxats, escoltant música i xarrant.

Però en un instant tot canvia. Un terrible accident deixa a Mía malferida en el llit d'un hospital, mentres el seu cos ha de decidir entre la vida i la mort. I ara, eixa decisió és l'única cosa que importa.





Aquest és el resum del llibre, el qual em recorda al de Si no te vas de Pau Joan Hernández.

Els dos llibres són molt similars en l'argument perquè són dos adolescents que tenen un accident, però les dos protagonistes, Lorena i Mía, s'han quedat a la Terra per dos motius diferents: 
Lorena no entén perquè el seu cos està mort i la seua ànima viva; supose que serà per a veure quin és el motiu pel qual s'ha mort i per a determinar perquè segueix ací. 
Mía s'ha quedat per a veure que fa amb la seua vida, perquè ha de prendre una decisió molt gran: la decisió de quedar-se amb els vius o anar-se'n per a sempre. Serà l'amor que sent per Adam suficient?


Els dos són una vertadera passada!! Un narrador en primera persona que curiosament està mort!!

Eleanor i Park

Fa uns dies em vaig acabar un llibre xulo però a la volta un poc estrany...

El llibre tracta sobre dos adolescents: Eleanor i Park. Ella és nova a l'escola i en l'autobús per a anar a l'escola coneix a Park, un xic asiàtic que poc a poc va enamorant-se d'Eleanor. Però la vida d'ella no és tan senzilla i les coses van complicat-se...

I és estrany per dos aspectes diferents:

• Com és possible que una persona tinga tal vida plena d'acaçament tant el l'escola com en sa casa? Però la pitjor cosa és que ni en l'escola, ni en sa casa, ni la seua pròpia família, facen alguna cosa per remeiar-ho. I això m'ha cridat molt l'atenció.

• Com pot ser que un xic asiàtic, flac, de mitjana estatura, que es pinta els ulls, que escolta música punk, que llig còmics, que practica el kàrate i que sempre va vestit de negre, s'enamore d'una xica que és grossa, amb cabells rulls i pèl-roig, danesa, de pell blanca, de mitjana estatura, que té una família un tant estranya, que no es maquilla i que vist com un xic??

Aquest últim punt em dona a pensar que l'amor no es caracteritza per l'aparènça física, si tens el cabell rull o llis, si t'agrada maquillar-te o no, si t'agrada l'esport o no, el color de pell, l'edat, el sexe o la nacionalitat...
Simplement dos persones s'atrauen una a l'altra i aleshores ja no importa res més, solament l'amor entre ells dos.

Baix la mateixa estrella

Fa uns dies em vaig acabar de llegir un llibre titulat Bajo la misma estrella (títol original: The fault in our stars) de John Green. És un llibre magnífic, vos el recomane. A ma mare també li va encantar!

Tracta sobre dos adolescents, Hazel Grace i Augustus Waters, que pateixen de càncer, però malgrat la malaltia ells dos s'enamoren i viuen una vida "normal" en parella però amb la dosis diària de medicaments. No és un llibre de pena sinò un cant a la vida ; potser al final soltes una llagrimeta.

No vos conte res més perquè és un llibre molt xulo que has de llegir. 

En aquest llibre hi ha moltíssimes frases que m'han encantat com per exemple:

• Sense sofriment, com coneixeríem el plaer?
• Tot el món hauria de tindre un amor vertader i com a mínim, hauria de durar tota la seua vida.
• No pots escollir si seràs llastimat en aquest món, però si pots decidir qui et llastima.
• El món no és una fàbrica de realitzar desitjos. 
• Algunes infinitats són més grans que altres infinitats.

I així desenes i desenes de frases fascinants.
També m'ha cridat l'atenció el caràcter d'Augustus Waters, sempre és molt optimista i mira les coses amb un futur. Aquest personatge s'ha plasmat molt bé en la pel·lícula, la qual, també és extraordinàriament fantàstica.

En resum:
Llibre vs Película= TOTS DOS SÓN FENOMENALS!!!

Momo

Molts haureu sentit parlar sobre el llibre Momo de Michael Ende, el mateix que va escriure La història interminable.
Doncs hui vos vaig a parlar sobre Momo o també dit l'estranya història dels lladres, el temps i la xiqueta que va tornar el temps als homes.



















Doncs aquest llibre passa en un teatre a les afores d'Itàlia. Allí viu una xiqueta que li diuen Momo i que té l'especialitat d'escoltar molt bé. Sap encontrar respostes i solucions per a problemes de les persones, sap inventar jocs divertits i fer amistats molt fàcilment. Fins a un punt on en el su barri la frase "Vés-te'n a vore a Momo" ja és famosa. 

Però l'atmosfera acaba amb l'arribada dels Homes grisos, que, representen al Banc del temps i que promocionen la idea d'estalviar temps en la societat. Fan que tota la gent s'oblide de les coses que hui en dia es consideren com perdre el temps: pintar, imaginar i inclús dormir.
Ara tots els edificis i totes les peces de roba per a tot el món són iguals i totes les vides són atordides. Quan més temps estalvien les persones menys temps tenen perquè els Homes de gris els consumeixen en uns cigarros de pètals secs de flors horàries que representen el temps, sense ells no podrien viure.

Momo es converteix en un obstacle per a ells degut a la seua personalitat. Intenten desfer-se d'ella, però ells i la seua tortuga per la qual es comunica amb la seua closca lluminosa intenten afrontar-se a ells, per a això han d'anar al propi brollador del temps.

Escriptor i Il·lustrador: Michael Ende.
Edició: Alfaguara.

Llibres d'intriga.

Com vos vaig dir faria una entrada de llibres d'intriga, aventures, etc. Docs ací la teniu.
Vos deixe tres llibres d'aquesta categoria que a mi m'agraden moltíssim.

 Intriga, aventures...

Mallorquí, C. Les llàgrimes de Shiva. Ed. Edebé.

Al voltant d'una llegenda que va ocórrer fa un milió d'anys, transcorre aquesta història plena d'aventures, intriga i d'amor que, César Mallorquí va escriure amb molt de èxit.

Gallego, L. El col·leccionista de rellotges extraordinaris. Ed. SM.

Si se n'aneu de vacances, procureu que siguen tan emocionants i amoroses que, fins i tot, poden causar perill. Doncs aixina eren les del protagonista d'aquest relat, Jonathan Hadley.

Gripe, M. Agnes Cecilia. Ed. SM.

Les nines són molt guapetes, però a vegades tenen històries fascinants. Fins i tot rebre cridades telefòniques o sentir petjades que caminen cap a tu, percebre un esperit. Una història que va passar fa molts anys arrere i que, en aquest relat es presenta.

Llibres per al Nadal.

Hui vos vaig a fer un llistat de llibres romàntics que recomane per al Nadal. El pròxim dia vos el faré d'aventures, intriga...

Romàntics: 

Gallego, L. Donde los árboles cantan. Ed. SM.

Una història meravellosa, on l'amor complica la vida de dos joves.

















Hervás, S. Besos de murciélago. Ed. Montena.

Com l'odi és pot convertir en amor apasionat!



















Sanz, E. El bosque de los corazones dormidos, El jardín de hadas sin sueño i la ciudad de la luna eterna. Ed. Montena

 

Una triologia de Esther Sanz, on una xiqueta deixa el seu passat, fins i tot canviant-se el nom i ocultant la seua vida a Londres.

Little free library.

Una molt bona idea és el que va fer aquest xic per  sa mare quan va faltar ja que ella era professora d'escola i li agradava molt llegir.

Aquesta idea era construir una caseta i dins posar els seus llibres per a compartir-los amb els veïns. La condició era que després de llegir-los, els havien de tornar al seu lloc. I a la gent aquesta idea li va agradar molt i poc a poc va anar expandint-se en els sis continents, sobretot a Amèrica. Actualment hi ha unes 15.000 casetes!!! Little Free Library

La gent ho segueix fent perquè creu que és una bona manera de poder llegir i compartir la lectura als llocs més apartats de les ciutats on no hi ha biblioteques


A continuació vos deixe unes imatges sobre MY LITTLE FREE LIBRARY que és el nom que li va posar a la caseta on es deixen els llibres.


Hi ha diferents tipus, segons la creativitat de les persones.

La tornada a l'escola.

I altra vegada a l'escola...
I sempre el mateix, alçat a les 7 torna a casa les 2 ... deures, deures, exàmens i més exàmens...

Però també és molt interessant. Conéixer a professors nous, assignatures noves, pot ser companys nous... Jo, per exemple, he de llegir-me llibres en Valencià, en Castellà i en Anglés, però encara no sé quins són. És tota una nova experiencia... 1er d'ESO!!!!

Espere que ho disfruteu!!

I·lustracions de llibres.

Els llibres no sols tenen lletres, paraules, frases... també tenen imatges, il·lustracions que ens serveixen per imaginar el que està passant en la història. A veure que s'imagineu que està passant en aquestes il·lustracions.

Il. Pablo Bernasconi

Il. David Sala

Il. Pablo Bernasconi

Il. Pablo Bernasconi

Il. Pablo Bernasconi