Allà on sigui el meu cor

Com viu una persona que ha estat a punt de morir? Com afronta la vida algú que ha estat a punt de perdre-la?

Allà on sigui el meu cor és una història d'amor entre dos jóvens, Montse i Sergi. Montse ha estat a les portes de la mort perquè havia sofrit un transplant de cor. Ho supera, i, aleshores intenta viure l'estiu com una xica més, oblidant el que havia patit. Però arriba Sergi, pot ser l'amor? ha sigut el destí qui els ha unit? O ha sigut un altre motiu?

Del llibre m'han agradat moltes coses però sobretot aquestes tres: la manera com s'enamoren els dos, al final de la història com descobreix Montse que o qui els ha unit als dos i que té ella que a Sergi li agrada tant...

Jordi Sierra i Fabra un dels autors que més m'agraden de la literatura valenciana i en aquest llibre, com en tots els altres, també ha demostrat que sap com arribar als jóvens amb les seues històries.

Vos recomane llegir Allà on sigui el meu cor i tots els altres llibres que ha escrit Jordi Sierra i Fabra.

Il·lustracions amb missatge

Paulina Barraza és una il·lustradora mexicana que va estudiar disseny gràfic a la Universitat Iberoamericana. Va participar en molts i diferents concursos de pintura i dibuix, dels quals el seu resultat ha sigut expost en varies mostres d'il·lustració en diversos països. Paulina també ha sigut seleccionada en diferents moments per a catàlegs d'il·lustració.

Vaig estar mirant il·lustracions d'ella i em van agradar moltíssim, ací vos deixe les que més em van agradar (cliqueu sobre la imatge per a llegir millor el missatge):

Nada

La vida serveix per alguna cosa? Té sentit aconseguir objectius que després no et serviran de res? Té sentit VIURE per a MORIR?


Pierre Antón deia: "Res importa. Fa molt que ho sé. Així que no val la pena fer res. Això ho acabe de descobrir."

Pierre Antón, un dels protagonistes d'aquesta novel·la, és un xiquet que després de descobrir que la vida no té sentit decideix seure dalt d'una prunera i no baixar. Els seus companys de l'escola intenten convéncer-lo que la vida sí que serveix i decideixen fer un "muntó del significat". Un amic tria la cosa que més significat creu que té per a altre amic i este ha d'afegir-la al muntó. 
Pareixia fàcil, perquè al principi es demanaven coses simples, com unes sabates, però les coses cada vegada van anar complicant-se, com per exemple afegir la taüt d'un germà mort, dits, el crucifix de l'església, una estora sagrada...

Cada ú d'aquestos elements semblen coses de la nostra societat: L'estora, la religió musulmana; la creu, la religió cristiana; les sabates, l'aparença; la taüt, la mort...

Però la frase que vos he comentat abans no sols és l'única que impressiona:

• "Tot és un gran teatre que sols consisteix en fingir i ser el millor en ell."
• "La Terra té quatre mil sis-cents milions d'anys, però vosaltres sols arribareu, com a màxim, als cent!!"
• "Existir no mereix la pena en absolut."
• "Una prunera té moltes rames. Moltes i llargues. Massa i massa llargues."

Nada, de Janne Teller, és un llibre molt estrany i  també una novel·la que ha estat prohibida en molts instituts i m'agrada perquè és un llibre que no et deixa indiferent, t'agrade o no t'agrade sempre tens una opinió personal ja siga bona o roïna.

Gràcies / Gracias / Thanks

Ja són més 5.000 visites, 5.000 vegades que han entrat a veure el meu blog per pura curiositat! I m'alegre moltíssim d'estes 5.000 visites!! Vaig a per les 10.000!

Gràcies de tot cor per continuar llegint les entrades que publique i les il·lustracions que penje. 

GRÀCIES!

Il·lustració d'Irisz Agocs.

Els passetjants de l'illa de Xàtiva

Fa unes setmanes vaig anar a un poble amb el nom de Beneixama perquè feien la presentació del llibre Els passejants de l'illa de Xàtiva de Joan Benesiu. 

Contrariament al que faig sempre, esta volta no vaig a parlar-vos del llibre perquè segons el seu autor és millor esperar uns quants anys (supose que ser això que diuen adult), però vaig a contar-vos l'experiència de la seua presentació en un local/bar tan peculiar com és La Rata Cellarda.

Aquella sala va ser el lloc més adequat per a fer-ho perquè donava una sensació d'estar en família malgrat que jo no coneixia ni a la mitat dels que estaven allí. Donava eixa sensació perquè ja no era la típica presentació a la biblio, amb les cadires blanques amb bracet per a escriure i totes les noves tecnologies preparades sinò que seies en les cadires del bar i estàvem tots reunits com una família escoltant al tio que conta una entretinguda història. No estàvem lluny de l'autor però tal volta si la seua taula hagués estat un poc més integrada amb la gent, l'ambient haguera segut encara molt més acollidor (que ja ho era).

Este local és molt peculiar perquè és el baix d'una casa antiga, té parets de pedra, amb tonalitats de blau i taronja, una ximenera que dona calidesa, una característica prestatgeria i una taula plena d'una barreja de literatura. 

Tot un plaer haver assistit a la presentació del llibre Els passejants de l'illa de Xàtiva.

Ex libris

Vaig sentir nomenar la paraula ex libris i no sabia que era. Buscant buscant vaig trobar el significat i un ex libris és una marca de propietat que posa el lector als seus llibres, normalment és semblant a un segell i és personalitzat per a cada ú.

Aquest son uns exemples de què és un ex libris:
 

La meua cosina Irene fa poc em va regalar el meu propi ex libris fet per ella i que m'encanta, i és aquest:

Gràcies!

Ja s'han acabat les vacances/ Se terminaron las vacaciones/ Summer holidays are over

Heu disfrutat de l'estiu?? Espere que sí! Jo, almenys sí que l'he disfrutat; tant que, fins i tot, m'he oblidat del blog! Tenim massa coses a les que acudir en l'estiu... 

Ara jo ja torne a la seguida: escola, deures, exàmens i com no, llegir i fer entrades al meu blog.

Il·lustració d'Invisible Creature.

 Prepareu-se perquè aquest estiu he llegit molts llibres i vinc carregada d'idees xulíssimes!!