Shakespeare

Hui, he llegit que es celebra el 450 aniversari del naixement de Shakespeare...i m'he preguntat:
"Què se jo de Shakespeare?"
Bé, tan sols se que era anglés, que va escriure Romeu i Julieta i que va escriure allò de "Ser o no Ser".

I he decidit que he d'aprendre alguna cosa de Shakespeare. El que més m'ha agradat és:

- El seu nom és William, es va casar i va tindre tres fills.
- No sols va escriure teatre (Hamlet, Macbeth, King Lear, etc.) sinò també, poesia (sonets)
- La seua verdadera passió era ser actor (la qual cosa no se li donava molt bé o almenys no tan bé com escriure)
- Les seues obres són les més representades al món.
- Shakespeare és a la llengua Anglesa, el que és Cervantes per a la llengua Espanyola o el que és Joanot Martorell o Ausiàs March per a la llengua Valenciana.

I el que més m'ha impactat:

Les seues obres no foren escrites per a ser llegides sinò REPRESENTADES.

 (aleshores, he d'anar al teatre a voren una)

Misteris S.L.

Durant estes últimes setmanes, en classe de Valencià, hem llegit un llibre molt xulo de Francesc Gisbert. Es diu Misteris S.L. 
És un llibre amb diferents històries, diferents misteris, diferents personatges, però les mateixes protagonistes: Alícia, una xica jove, que, al principi no li feia molta gràcia això de viure amb la seua iaia i sa tia Sofia, una dona major germana de la seua iaia. Però que al final, sa tia i ella acaben duent-se bé perquè resolen misteris juntes amb molt d'èxit... ja que a Sofia li agrada molt això de ser detectiu.



A mi personalment, és un llibre que cada vegada em feia més intriga perquè tots els misteris, assassinats, robatoris... que resolien, eren enredats, complicats i amb un temps de resoldre-los límit. 
També m'ha agradat molt perquè a l'igual de l'altre llibre d'aquest autor, La llegenda del corsari, les que es claven en els embolics de les aventures, són xiques quan normalment, són xics. Les xiques també són aventureres i poden poden ser detectius!


Escriptor: Francesc Gisbert.
Il·lustrador: Jesús Huguet.
Editorial: El Micalet Galàctic.

Momo

Molts haureu sentit parlar sobre el llibre Momo de Michael Ende, el mateix que va escriure La història interminable.
Doncs hui vos vaig a parlar sobre Momo o també dit l'estranya història dels lladres, el temps i la xiqueta que va tornar el temps als homes.



















Doncs aquest llibre passa en un teatre a les afores d'Itàlia. Allí viu una xiqueta que li diuen Momo i que té l'especialitat d'escoltar molt bé. Sap encontrar respostes i solucions per a problemes de les persones, sap inventar jocs divertits i fer amistats molt fàcilment. Fins a un punt on en el su barri la frase "Vés-te'n a vore a Momo" ja és famosa. 

Però l'atmosfera acaba amb l'arribada dels Homes grisos, que, representen al Banc del temps i que promocionen la idea d'estalviar temps en la societat. Fan que tota la gent s'oblide de les coses que hui en dia es consideren com perdre el temps: pintar, imaginar i inclús dormir.
Ara tots els edificis i totes les peces de roba per a tot el món són iguals i totes les vides són atordides. Quan més temps estalvien les persones menys temps tenen perquè els Homes de gris els consumeixen en uns cigarros de pètals secs de flors horàries que representen el temps, sense ells no podrien viure.

Momo es converteix en un obstacle per a ells degut a la seua personalitat. Intenten desfer-se d'ella, però ells i la seua tortuga per la qual es comunica amb la seua closca lluminosa intenten afrontar-se a ells, per a això han d'anar al propi brollador del temps.

Escriptor i Il·lustrador: Michael Ende.
Edició: Alfaguara.

Roald Dahl

Per a la tercera avaluació de Llengua castellana i literatura, ens han dit que hem d'escollir entre quatre llibres de Roald Dahl:

• Charlie y la fábrica de chocolate.
• Charlie y el ascensor de cristal.
• Matilda.
• James y el melocotón gigante.

Bé doncs, jo, de moment, no sé quin triar, tots han d'estar xulíssims.
En aquesta entrada m'he decidit a parlar un poc sobre la vida d'aquest autor i altres curiositats.

Roald Dahl va nàixer el 13 de Setembre de 1916, a Llandaff, Gales en Anglaterra i va morir el 23 de novembre del 1990.
Va treballar en una petrolífera, va escriure tots els seus accidents en la força aérea en un llibre. El seu primer llibre es titula Els Gremlins, però els seus llibres més importants són Charlie y la fábrica de chocolate, Matilda i James y el melocotón gigante.

I com a curiositats:
Durant molts anys ell en el treball es menjava una barreta de xocolate i amb l'embolcall feia una boleta. I així així va anar acumulant les boletes fins a fer una bola gran. En aquest moment pot ser que pensara en el conte Charlie y la fábrica de chocolate perquè el també esperava encontrar un gran premi dins.

Ell, també al final de cada menjada del dia treia una caixeta de color roig on tenia xocolates i els compartia amb els que estaven dinant com a postre. Aquesta caixa contenia tota classe de xocolates i sempre al final de cada menjada feia una aparició. Mai faltava.