dimarts, 29 de juliol de 2014

More strange tales

And again back to compulsory books, but now just one, the most boring of all! More Strange Tales by Martin Sinclair, a supposed book of mystery and terror; it's the worst book I´ve ever read but I had to read it...

It's about six short stories of supernatural things like dreams about a future murder, ghost soldiers, haunted houses and UFOs and more 'mysterious' events.

Why I don't like it:
The book was so simplified in order Spanish people could undersand it, that it hasn't a real plot. Therefore it wasn't a page turner, it was so boring! 

Above all, although it is a 4th E.S.O. level, it was easy to read. I finished it quite fast.

dijous, 17 de juliol de 2014

Que calor!

Com es nota ja que estem a ple estiu! Perquè... quina calor fa! 


Il·lustració de Puño.
Ens queixem de la calor que fa, ens queixem del sol, ens queixem que no hi ha ni miqueta de ombra, ens queixem perquè no podem eixir de casa per la calor... 
Però en compte de queixar-se tant busquem les coses bones de tindre sol i calor, perquè hi ha gent que no vorà més el sol.

El sol és molt bo i hem d'apreciar-ho i d'agraïr-ho.

dimarts, 15 de juliol de 2014

Si decido quedarme

M'he acabat de llegir un llibre molt xulo titulat Si decido quedarme de Gayle Forman.

El llibre conta la història de Mía, que té 17 anys, un germà xicotet de huit, un pare músic i el do de tocar el violoncel com els àngels. Molt prompte s'examinarà per a entrar a una prestigiosa escola a Nova York, i, si l'admeten, haurà de deixar-ho tot, inclús a Adam, de qui s'ha enamorat. I encara que el violoncel és la seua passió, la decisió d'abandonar-ho tot, la inquieta des de fa setmanes. 

Un matí, la ciutat es troba amb una capa de neu i les escoles tanquen. La jove i la seua família aprofiten per a eixir d'excursió amb cotxe. És un dia perfecte, estan relaxats, escoltant música i xarrant.

Però en un instant tot canvia. Un terrible accident deixa a Mía malferida en el llit d'un hospital, mentres el seu cos ha de decidir entre la vida i la mort. I ara, eixa decisió és l'única cosa que importa.





Aquest és el resum del llibre, el qual em recorda al de Si no te vas de Pau Joan Hernández.

Els dos llibres són molt similars en l'argument perquè són dos adolescents que tenen un accident, però les dos protagonistes, Lorena i Mía, s'han quedat a la Terra per dos motius diferents: 
Lorena no entén perquè el seu cos està mort i la seua ànima viva; supose que serà per a veure quin és el motiu pel qual s'ha mort i per a determinar perquè segueix ací. 
Mía s'ha quedat per a veure que fa amb la seua vida, perquè ha de prendre una decisió molt gran: la decisió de quedar-se amb els vius o anar-se'n per a sempre. Serà l'amor que sent per Adam suficient?


Els dos són una vertadera passada!! Un narrador en primera persona que curiosament està mort!!

dimecres, 9 de juliol de 2014

Eleanor i Park

Fa uns dies em vaig acabar un llibre xulo però a la volta un poc estrany...

El llibre tracta sobre dos adolescents: Eleanor i Park. Ella és nova a l'escola i en l'autobús per a anar a l'escola coneix a Park, un xic asiàtic que poc a poc va enamorant-se d'Eleanor. Però la vida d'ella no és tan senzilla i les coses van complicat-se...

I és estrany per dos aspectes diferents:
  • Com és possible que una persona tinga tal vida plena d'acaçament tant el l'escola com en sa casa? Però la pitjor cosa és que ni en l'escola, ni en sa casa, ni la seua pròpia família, facen alguna cosa per remeiar-ho. I això m'ha cridat molt l'atenció.
  • Com pot ser que un xic asiàtic, flac, de mitjana estatura, que es pinta els ulls, que escolta música punk, que llig còmics, que practica el kàrate i que sempre va vestit de negre, s'enamore d'una xica que és grossa, amb cabells rulls i pèl-roig, danesa, de pell blanca, de mitjana estatura, que té una família un tant estranya, que no es maquilla i que vist com un xic??
Aquest últim punt em dona a pensar que l'amor no es caracteritza per l'aparènça física, si tens el cabell rull o llis, si t'agrada maquillar-te o no, si t'agrada l'esport o no, el color de pell, l'edat, el sexe o la nacionalitat...
Simplement dos persones s'atrauen una a l'altra i aleshores ja no importa res més, solament l'amor entre ells dos.

dissabte, 5 de juliol de 2014

Book trailers

Hui he pensat parlar dels famosos Book trailers. En primer lloc vos explicaré què és, per a què serveix, algunes característiques i vos deixaré un clar exemple d'un Book trailer que m'ha agradat molt.

Bé, doncs un Book trailer és un material audiovisual que té la finalitat de promoure un llibre i motivar al lector a escollir un títol específic.
El book trailer ha de contar què va a encontrar el lector, i ha de contar-ho d'altre mode, com si fos la publicitat del cine.








Ací teniu el Book trailer del llibre Insurgent de Veronica Roth:



Ací vos deixe un altre book trailer que els alunmes de 4t d'ESO del meu col·legi han realitzat, és del llibre Nunca seré como te quiero de Alejandro Gandara:

dimarts, 1 de juliol de 2014

Baix la mateixa estrella

Fa uns dies em vaig acabar de llegir un llibre titulat Bajo la misma estrella (títol original: The fault in our stars) de John Green. És un llibre magnífic, vos el recomane. A ma mare també li va encantar!

Tracta sobre dos adolescents, Hazel Grace i Augustus Waters, que pateixen de càncer, però malgrat la malaltia ells dos s'enamoren i viuen una vida "normal" en parella però amb la dosis diària de medicaments. No és un llibre de pena sinò un cant a la vida ; potser al final soltes una llagrimeta.

No vos conte res més perquè és un llibre molt xulo que has de llegir. 

En aquest llibre hi ha moltíssimes frases que m'han encantat com per exemple:

  • Sense sofriment, com coneixeríem el plaer?
  • Tot el món hauria de tindre un amor vertader i com a mínim, hauria de durar tota la seua vida.
  • No pots escollir si seràs llastimat en aquest món, però si pots decidir qui et llastima.
  • El món no és una fàbrica de realitzar desitjos. 
  • Algunes infinitats són més grans que altres infinitats.


I així desenes i desenes de frases fascinants.
També m'ha cridat l'atenció el caràcter d'Augustus Waters, sempre és molt optimista i mira les coses amb un futur. Aquest personatge s'ha plasmat molt bé en la pel·lícula, la qual, també és extraordinàriament fantàstica.

En resum:
Llibre vs Película= TOTS DOS SÓN FENOMENALS!!!