Fangirl

Per si no vaig quedar el suficientment fascinada de Rainbow Rowell amb Eleanor i Park, em vaig llegir Fangirl, una història d'amor que et sorprén a cada capitol que lliges.

Cath (la protagonista) és una fan de Simon Snow. Ser fan és la seua vida. Ella i la seua germana bessona, Wren, es van embolicar en la sèrie de Simon Snow quan només eren unes xiquetes; les va ajudar després que sa mare se n'anara.

Ara que estan de camí a la universitat, Wren li ha dit a Cath que no vol ser la seua companya d'habitació. Cath està sola, no té a ningú. Té una companya d'habitació (Reagan) amb un novio encantador (Levi) i que està sempre al voltant i somrient, una professora d'escriptura que pensa tot el contrari que ella, un templat company de classe (Nick) que només vol parlar d'escola... I ella no pot deixar de preocupar-se del seu pare, qui mai ha estat realment a soles.

Però la pregunta és: Podrà fer tot açò a soles? Podrà aconseguir-ho sense l'ajuda de Wren? Estarà llesta per a començar a viure la seua pròpia vida? I deixar-se a Simon Snow arrere?

Un llibre molt interessant que t'ensenya que no sempre estaràs recolzat per algú i que hi ha coses que les has de fer per tu mateix, espavilar-te i donar-te  que no sempre pots ser un xiquet/a menut.

Dia del Llibre!

Feliç Dia del llibre a tothom!!  

Com has passat aquest dia? Regalant llibres? Comprant-los per a tu mateix? Llegint-los? 

Jo l'he passat llegint; llegint perquè havia d'estudiar... no pel meu plaer. 

A dir la veritat no era massa interessant...

Il·lustració de Deborah Dewit

 bibliocolors.blogspot.com

Noves lectures

No sé quin llibre llegir-me en aquestes vacances de pasqua, però vaig estar buscant per Internet i vaig trobar aquestos que tenen molt bona pinta:

Buscando a Alaska, de John Green. realment, no sé si serà tan bó com  

Bajo la misma estrella.

Ángeles caídos, de Susan Ee. He vist que té molt bona crítica. 

Dos almas, de Holly Bourne. La portada ja és prou interesant: 

és clar que és una història d'amor.

 El rastro brillante del caracol, de Gemma Lienas. 

Sembla ser raret i un, així, de vegades, tampoc va mal.

 EndGame, de James Frey, el primer llibre d'una trilogia de ciència-ficció.

Fangirl, de Rainbow Rowell. Si és tan bó com el de Eleanor y Park,

 de segur que m'agrada.

Quatre/ Cuatro/ Four

Quatre, el quart llibre de la saga de Divergent de Veronica Roth, és una novel·la que conta quatre històries: "El transferit", "El iniciat", "El fill" i "El traïdor". Al final de la narració hi ha tres escenes eliminades de "El traïdor", degut a la seua llargària, que tenen com a títol tres frases conegudes del llibre: "Primera saltadora, Tris", "Tin cura Tris" i "Et veig bé, Tris".

En general, Quatre, m'ha decebut, i ara vos explique el perquè.

El principi no està mal ja que conta com va entrar Quatre, un dels protagonistes principals de la trilogia, a Osadia, una de les faccions. També explica les dificultats que tenia amb son pare i amb membres del seu grup d'iniciats en la facció. I per esta part...doncs passable.

Però quan arriba Tris, una de les protagonistes del llibre, Veronica conta el que passa des que ella arriba a Osadia però des d'una diferent perspectiva, la de Quatre. Tot el que conta ací és pràcticament igual als anteriors llibres, i per aquesta raó no és massa intrigant i sembla repetitiu. Crec sincerament que l'autora ha volgut allagar l'èxit de la saga (i guanyar uns quants diners més) sense calfar-se molt el cap.

El meu nom no és Irina

El meu nom no és Irina és un llibre escrit per Xavier Aliaga.


Tracta d'un xic que li diuen Néstor, estudiant de batxillerat i aficionat a escriure relats, qui es capgira quan Irina una jove d'origen rus arriba a l'institut. Néstor veu en ella la imatge viva d'una de les seues protagonistes d'un dels seus relats i comença una relació amorosa amb ella, plena de mitges veritats i secrets. Mentres tant, la família de Néstor està a punt de trencar-se en mil trossos ja que té una germana bocuda i uns pares que no es suporten l'un a l'altre. Però esta no és la pitjor de les situacions... després, la vida de Néstor es complica una mica més...què li passarà a Néstor? Què serà de la vida nova que ha començat Irina ací?

El que destacaria del llibre és la idea d'introduir un personatge adolescent de diferent cultura i que les dos nacionalitats s'entrellacen tenint complicacions. També m'ha encantat la manera que l'autor inclou els relats de Néstor en la seua vida, en els seus somnis. Però si hi ha alguna cosa fonamental al llibre és el llenguatge que utilitza ja que és com nosaltres, els joves, parlem:

"És un pla superguai, Virgi, collonut."
"Estàs emparrat o què?"
"A mi em pareix una merda"
Jajaja...alguns pares no aprovarien que un professor recomanara un llibre així...però això és la nostra vida!

El més interessant d'aquesta novel·la és el final i pel fet de ser el final, no vos puc revelar. Oh!!! Has de llegir-te'l!!!

Però sobretot, la il·lustració de l'espectacular portada, de Paula Bonet, t'incita a començar a llegir el més apressa possible i ja després no pots parar.

A la recerca d'Ítaca / A la búsqueda de Ítaca / Searching Itaca.

Aprofite  esta setmana que he fet un treball sobre Atenea i he hagut de fer una recerca sobre l'Odissea per a deixar-vos una poema d'una de les meues poetesses valencianes preferides: Alba Fluixà. 

I com que hui és el dia de la dona, em ve de perles per a dir que les dones hem de lluitar per a defensar el nostre paper a la cultura valenciana i arreu del món.

GUERRA

No sé si en vull més.

No sé si podré.

El meu cap demana calma,

però el meu instint no ho aprova.

A l'armadura encara està marcada

la ferida de l'última batalla.

Rebel, l'instint pren les regnes

del cavall i el desboca

duent-me a tota velocitat

a la recerca

d'una nova contesa.

"Frena! Per pietat!"

crida desesperada

la meua pobra racionalitat.

Però ja ningú no li fa cas

i em prepare resignada

per a la pròxima derrota

que no tardarà en arribar.

A la recerca d'Ítaca.

En el camí de l'alba.

Ed. Germania

You´re the one that I want / Tu eres a qui jo vull / Tú eres a quien yo quiero.

 Noah Francis canta You're the one that I want.

Cause the power you're supplying

It's electrifying

I better shape up

'cause you need a man

And my heart is set on you

I better shape up

You better understand

To my heart I must be true

Nothing left, nothing left for me to do

You're the one that I want

You are the one I want

you ´re what I need

Oh yes indeed

You're the one that I want

You are the one I want

you ´re what I need

Oh yes indeed

If you're filled with affection,

You're too shy to convey

Meditate in my direction,

and feel your way

I better shape up

Cause you need a man

Who can keep you, who can keep you satisfied

I better shape up

Cause you need a man

And my heart is so set on you, so set on you

...