Aprofite esta setmana que he fet un treball sobre Atenea i he hagut de fer una recerca sobre l'Odissea per a deixar-vos una poema d'una de les meues poetesses valencianes preferides: Alba Fluixà.
I com que hui és el dia de la dona, em ve de perles per a dir que les dones hem de lluitar per a defensar el nostre paper a la cultura valenciana i arreu del món.
GUERRA
No sé si en vull més.
No sé si podré.
El meu cap demana calma,
però el meu instint no ho aprova.
A l'armadura encara està marcada
la ferida de l'última batalla.
Rebel, l'instint pren les regnes
del cavall i el desboca
duent-me a tota velocitat
a la recerca
d'una nova contesa.
"Frena! Per pietat!"
crida desesperada
la meua pobra racionalitat.
Però ja ningú no li fa cas
i em prepare resignada
per a la pròxima derrota
que no tardarà en arribar.
A la recerca d'Ítaca.
En el camí de l'alba.
Ed. Germania
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada