Tracta sobre dos adolescents, Hazel Grace i Augustus Waters, que pateixen de càncer, però malgrat la malaltia ells dos s'enamoren i viuen una vida "normal" en parella però amb la dosis diària de medicaments. No és un llibre de pena sinò un cant a la vida ; potser al final soltes una llagrimeta.
No vos conte res més perquè és un llibre molt xulo que has de llegir.
En aquest llibre hi ha moltíssimes frases que m'han encantat com per exemple:
- Sense sofriment, com coneixeríem el plaer?
- Tot el món hauria de tindre un amor vertader i com a mínim, hauria de durar tota la seua vida.
- No pots escollir si seràs llastimat en aquest món, però si pots decidir qui et llastima.
- El món no és una fàbrica de realitzar desitjos.
- Algunes infinitats són més grans que altres infinitats.
I així desenes i desenes de frases fascinants.
També m'ha cridat l'atenció el caràcter d'Augustus Waters, sempre és molt optimista i mira les coses amb un futur. Aquest personatge s'ha plasmat molt bé en la pel·lícula, la qual, també és extraordinàriament fantàstica.
En resum:
Llibre vs Película= TOTS DOS SÓN FENOMENALS!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada