Fangirl

Per si no vaig quedar el suficientment fascinada de Rainbow Rowell amb Eleanor i Park, em vaig llegir Fangirl, una història d'amor que et sorprén a cada capitol que lliges.

Cath (la protagonista) és una fan de Simon Snow. Ser fan és la seua vida. Ella i la seua germana bessona, Wren, es van embolicar en la sèrie de Simon Snow quan només eren unes xiquetes; les va ajudar després que sa mare se n'anara.

Ara que estan de camí a la universitat, Wren li ha dit a Cath que no vol ser la seua companya d'habitació. Cath està sola, no té a ningú. Té una companya d'habitació (Reagan) amb un novio encantador (Levi) i que està sempre al voltant i somrient, una professora d'escriptura que pensa tot el contrari que ella, un templat company de classe (Nick) que només vol parlar d'escola... I ella no pot deixar de preocupar-se del seu pare, qui mai ha estat realment a soles.

Però la pregunta és: Podrà fer tot açò a soles? Podrà aconseguir-ho sense l'ajuda de Wren? Estarà llesta per a començar a viure la seua pròpia vida? I deixar-se a Simon Snow arrere?

Un llibre molt interessant que t'ensenya que no sempre estaràs recolzat per algú i que hi ha coses que les has de fer per tu mateix, espavilar-te i donar-te  que no sempre pots ser un xiquet/a menut.

Dia del Llibre!

Feliç Dia del llibre a tothom!!  

Com has passat aquest dia? Regalant llibres? Comprant-los per a tu mateix? Llegint-los? 

Jo l'he passat llegint; llegint perquè havia d'estudiar... no pel meu plaer. 

A dir la veritat no era massa interessant...

Il·lustració de Deborah Dewit

 bibliocolors.blogspot.com

Noves lectures

No sé quin llibre llegir-me en aquestes vacances de pasqua, però vaig estar buscant per Internet i vaig trobar aquestos que tenen molt bona pinta:

Buscando a Alaska, de John Green. realment, no sé si serà tan bó com  

Bajo la misma estrella.

Ángeles caídos, de Susan Ee. He vist que té molt bona crítica. 

Dos almas, de Holly Bourne. La portada ja és prou interesant: 

és clar que és una història d'amor.

 El rastro brillante del caracol, de Gemma Lienas. 

Sembla ser raret i un, així, de vegades, tampoc va mal.

 EndGame, de James Frey, el primer llibre d'una trilogia de ciència-ficció.

Fangirl, de Rainbow Rowell. Si és tan bó com el de Eleanor y Park,

 de segur que m'agrada.

Quatre/ Cuatro/ Four

Quatre, el quart llibre de la saga de Divergent de Veronica Roth, és una novel·la que conta quatre històries: "El transferit", "El iniciat", "El fill" i "El traïdor". Al final de la narració hi ha tres escenes eliminades de "El traïdor", degut a la seua llargària, que tenen com a títol tres frases conegudes del llibre: "Primera saltadora, Tris", "Tin cura Tris" i "Et veig bé, Tris".

En general, Quatre, m'ha decebut, i ara vos explique el perquè.

El principi no està mal ja que conta com va entrar Quatre, un dels protagonistes principals de la trilogia, a Osadia, una de les faccions. També explica les dificultats que tenia amb son pare i amb membres del seu grup d'iniciats en la facció. I per esta part...doncs passable.

Però quan arriba Tris, una de les protagonistes del llibre, Veronica conta el que passa des que ella arriba a Osadia però des d'una diferent perspectiva, la de Quatre. Tot el que conta ací és pràcticament igual als anteriors llibres, i per aquesta raó no és massa intrigant i sembla repetitiu. Crec sincerament que l'autora ha volgut allagar l'èxit de la saga (i guanyar uns quants diners més) sense calfar-se molt el cap.

El meu nom no és Irina

El meu nom no és Irina és un llibre escrit per Xavier Aliaga.


Tracta d'un xic que li diuen Néstor, estudiant de batxillerat i aficionat a escriure relats, qui es capgira quan Irina una jove d'origen rus arriba a l'institut. Néstor veu en ella la imatge viva d'una de les seues protagonistes d'un dels seus relats i comença una relació amorosa amb ella, plena de mitges veritats i secrets. Mentres tant, la família de Néstor està a punt de trencar-se en mil trossos ja que té una germana bocuda i uns pares que no es suporten l'un a l'altre. Però esta no és la pitjor de les situacions... després, la vida de Néstor es complica una mica més...què li passarà a Néstor? Què serà de la vida nova que ha començat Irina ací?

El que destacaria del llibre és la idea d'introduir un personatge adolescent de diferent cultura i que les dos nacionalitats s'entrellacen tenint complicacions. També m'ha encantat la manera que l'autor inclou els relats de Néstor en la seua vida, en els seus somnis. Però si hi ha alguna cosa fonamental al llibre és el llenguatge que utilitza ja que és com nosaltres, els joves, parlem:

"És un pla superguai, Virgi, collonut."
"Estàs emparrat o què?"
"A mi em pareix una merda"
Jajaja...alguns pares no aprovarien que un professor recomanara un llibre així...però això és la nostra vida!

El més interessant d'aquesta novel·la és el final i pel fet de ser el final, no vos puc revelar. Oh!!! Has de llegir-te'l!!!

Però sobretot, la il·lustració de l'espectacular portada, de Paula Bonet, t'incita a començar a llegir el més apressa possible i ja després no pots parar.

A la recerca d'Ítaca / A la búsqueda de Ítaca / Searching Itaca.

Aprofite  esta setmana que he fet un treball sobre Atenea i he hagut de fer una recerca sobre l'Odissea per a deixar-vos una poema d'una de les meues poetesses valencianes preferides: Alba Fluixà. 

I com que hui és el dia de la dona, em ve de perles per a dir que les dones hem de lluitar per a defensar el nostre paper a la cultura valenciana i arreu del món.

GUERRA

No sé si en vull més.

No sé si podré.

El meu cap demana calma,

però el meu instint no ho aprova.

A l'armadura encara està marcada

la ferida de l'última batalla.

Rebel, l'instint pren les regnes

del cavall i el desboca

duent-me a tota velocitat

a la recerca

d'una nova contesa.

"Frena! Per pietat!"

crida desesperada

la meua pobra racionalitat.

Però ja ningú no li fa cas

i em prepare resignada

per a la pròxima derrota

que no tardarà en arribar.

A la recerca d'Ítaca.

En el camí de l'alba.

Ed. Germania

You´re the one that I want / Tu eres a qui jo vull / Tú eres a quien yo quiero.

 Noah Francis canta You're the one that I want.

Cause the power you're supplying

It's electrifying

I better shape up

'cause you need a man

And my heart is set on you

I better shape up

You better understand

To my heart I must be true

Nothing left, nothing left for me to do

You're the one that I want

You are the one I want

you ´re what I need

Oh yes indeed

You're the one that I want

You are the one I want

you ´re what I need

Oh yes indeed

If you're filled with affection,

You're too shy to convey

Meditate in my direction,

and feel your way

I better shape up

Cause you need a man

Who can keep you, who can keep you satisfied

I better shape up

Cause you need a man

And my heart is so set on you, so set on you

...

Xènia, tens un Whatsapp

Gemma Pasqual i Escrivà, escriptora que vaig conéixer a una presentació d'un dels seus fantàstics llibres, com és Marina i del qual ja vos vaig comentar en una entrada d'aquest blog, ha publicat un nou llibre del qual ja em va parlar quan ens vam conéixer. 

Es diu Xènia, tens un Whatsapp i des que el vaig començar em va encantar. Tracta sobre una adolecent anomenada Xènia que s'enamora d'en Carles un adolescent molt popular en la seua escola però que els estudis no li van massa bé. Xènia l'ajuda i poc a poc van enamorant-se. Però al final Xènia descobreix que ha estat enganyant-la tot aquest temps perquè està eixint amb Júlia. 
Però no és Gemma qui tria el final, el final el tries tu.

Aquest llibre és el tipus de llibre que tots els professors de valencià haurien de fer llegir als alumnes, ja que té un títol que t'atrapa només veure'l per la paraula " Whatsapp" i també perquè és un llibre que tracta de temes actuals que ens interessen als joves.

Espere que vinga prompte a la biblioteca per torna-la a veure!

Llibres nous / Libros nuevos / New books

Com és possible que els reis em conegen tan bé?  

Un regal que mai falla...un llibre. 

Uff! Crec que m'agraden tots!!!

El meu nom no és Irina de Xavier Aliaga. Regal de Reis de la meua cosina Irene. La il·lustració de portada de Paula Bonet ja és tot un acert. És una de les il·lustradores que més m'impresionen!!! Té molt bona pinta!

Alianzas de Iria G. Parente i Selene M. Pascual. Regal de Reis de la meua cosina Àngela. Éste llibre em durarà un poc més que els altres perquè té 626 pàgines!

Matisse de Patricia Geis. Regal de Reis per a mi i els meus germans dels meus pares. M'encanta poder entendre la pintura...ja que no sé ni dibuixar ni pintar!

Xènia, tens un Whatsapp de Gemma Pasqual i Escrivà a qui vaig tindre el gust de conéixer...l'escriptora amb el somriure més bonic de la literatura juvenil. Regal de Reis dels meus pares.

Sin tiempo para soñar

Allà on sigui el meu cor

Com viu una persona que ha estat a punt de morir? Com afronta la vida algú que ha estat a punt de perdre-la?

Allà on sigui el meu cor és una història d'amor entre dos jóvens, Montse i Sergi. Montse ha estat a les portes de la mort perquè havia sofrit un transplant de cor. Ho supera, i, aleshores intenta viure l'estiu com una xica més, oblidant el que havia patit. Però arriba Sergi, pot ser l'amor? ha sigut el destí qui els ha unit? O ha sigut un altre motiu?

Del llibre m'han agradat moltes coses però sobretot aquestes tres: la manera com s'enamoren els dos, al final de la història com descobreix Montse que o qui els ha unit als dos i que té ella que a Sergi li agrada tant...

Jordi Sierra i Fabra un dels autors que més m'agraden de la literatura valenciana i en aquest llibre, com en tots els altres, també ha demostrat que sap com arribar als jóvens amb les seues històries.

Vos recomane llegir Allà on sigui el meu cor i tots els altres llibres que ha escrit Jordi Sierra i Fabra.

Il·lustracions amb missatge

Paulina Barraza és una il·lustradora mexicana que va estudiar disseny gràfic a la Universitat Iberoamericana. Va participar en molts i diferents concursos de pintura i dibuix, dels quals el seu resultat ha sigut expost en varies mostres d'il·lustració en diversos països. Paulina també ha sigut seleccionada en diferents moments per a catàlegs d'il·lustració.

Vaig estar mirant il·lustracions d'ella i em van agradar moltíssim, ací vos deixe les que més em van agradar (cliqueu sobre la imatge per a llegir millor el missatge):

Nada

La vida serveix per alguna cosa? Té sentit aconseguir objectius que després no et serviran de res? Té sentit VIURE per a MORIR?


Pierre Antón deia: "Res importa. Fa molt que ho sé. Així que no val la pena fer res. Això ho acabe de descobrir."

Pierre Antón, un dels protagonistes d'aquesta novel·la, és un xiquet que després de descobrir que la vida no té sentit decideix seure dalt d'una prunera i no baixar. Els seus companys de l'escola intenten convéncer-lo que la vida sí que serveix i decideixen fer un "muntó del significat". Un amic tria la cosa que més significat creu que té per a altre amic i este ha d'afegir-la al muntó. 
Pareixia fàcil, perquè al principi es demanaven coses simples, com unes sabates, però les coses cada vegada van anar complicant-se, com per exemple afegir la taüt d'un germà mort, dits, el crucifix de l'església, una estora sagrada...

Cada ú d'aquestos elements semblen coses de la nostra societat: L'estora, la religió musulmana; la creu, la religió cristiana; les sabates, l'aparença; la taüt, la mort...

Però la frase que vos he comentat abans no sols és l'única que impressiona:

• "Tot és un gran teatre que sols consisteix en fingir i ser el millor en ell."
• "La Terra té quatre mil sis-cents milions d'anys, però vosaltres sols arribareu, com a màxim, als cent!!"
• "Existir no mereix la pena en absolut."
• "Una prunera té moltes rames. Moltes i llargues. Massa i massa llargues."

Nada, de Janne Teller, és un llibre molt estrany i  també una novel·la que ha estat prohibida en molts instituts i m'agrada perquè és un llibre que no et deixa indiferent, t'agrade o no t'agrade sempre tens una opinió personal ja siga bona o roïna.

Gràcies / Gracias / Thanks

Ja són més 5.000 visites, 5.000 vegades que han entrat a veure el meu blog per pura curiositat! I m'alegre moltíssim d'estes 5.000 visites!! Vaig a per les 10.000!

Gràcies de tot cor per continuar llegint les entrades que publique i les il·lustracions que penje. 

GRÀCIES!

Il·lustració d'Irisz Agocs.

Els passetjants de l'illa de Xàtiva

Fa unes setmanes vaig anar a un poble amb el nom de Beneixama perquè feien la presentació del llibre Els passejants de l'illa de Xàtiva de Joan Benesiu. 

Contrariament al que faig sempre, esta volta no vaig a parlar-vos del llibre perquè segons el seu autor és millor esperar uns quants anys (supose que ser això que diuen adult), però vaig a contar-vos l'experiència de la seua presentació en un local/bar tan peculiar com és La Rata Cellarda.

Aquella sala va ser el lloc més adequat per a fer-ho perquè donava una sensació d'estar en família malgrat que jo no coneixia ni a la mitat dels que estaven allí. Donava eixa sensació perquè ja no era la típica presentació a la biblio, amb les cadires blanques amb bracet per a escriure i totes les noves tecnologies preparades sinò que seies en les cadires del bar i estàvem tots reunits com una família escoltant al tio que conta una entretinguda història. No estàvem lluny de l'autor però tal volta si la seua taula hagués estat un poc més integrada amb la gent, l'ambient haguera segut encara molt més acollidor (que ja ho era).

Este local és molt peculiar perquè és el baix d'una casa antiga, té parets de pedra, amb tonalitats de blau i taronja, una ximenera que dona calidesa, una característica prestatgeria i una taula plena d'una barreja de literatura. 

Tot un plaer haver assistit a la presentació del llibre Els passejants de l'illa de Xàtiva.

Ex libris

Vaig sentir nomenar la paraula ex libris i no sabia que era. Buscant buscant vaig trobar el significat i un ex libris és una marca de propietat que posa el lector als seus llibres, normalment és semblant a un segell i és personalitzat per a cada ú.

Aquest son uns exemples de què és un ex libris:
 

La meua cosina Irene fa poc em va regalar el meu propi ex libris fet per ella i que m'encanta, i és aquest:

Gràcies!