Recordeu que vos vaig parlar d'Alba Fluixà i del seu llibre En el camí de l'alba? Doncs, ací vos deixe un altre poema que parla de canviar la teua aparença física, de mudar de pell per a poder menjar-te el món i que ningú et faça acovardir...però Alba, la pell no és per a sempre. La pell es fa vella, es seca, s'arruga i s'estropeja...és allò que tenim dintre que fa la bellesa. Jo la vaig vore als teus ulls.
Il·lustració Ana Elena Pena
PELL
Intentaré convertir-me en serp,
mudar de pell
i aconseguir-ne una nova
que em lleve aquesta corfa d'innocent.
Vull una pell de caçadora:
una pell forta, dura, potent,
capaç d'incitar, estremir i acovadir,
tot al mateix temps.
Vull una pell que cride, que cante,
que convide a tocar-la i a besar-la.
Necessite una pell resplendent
que m'ajude a cridar ben fort:
"Mireu el que es perd el món!"
Una bella pell d'Artemisa,
la caçadora més consumada,
que m'envolte i em protegesca,
i rendir-li comptes només
a la Lluna i a la Terra.
Vull ser caçadora,
ja mai més presa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada