Eleanor i Park

Fa uns dies em vaig acabar un llibre xulo però a la volta un poc estrany...

El llibre tracta sobre dos adolescents: Eleanor i Park. Ella és nova a l'escola i en l'autobús per a anar a l'escola coneix a Park, un xic asiàtic que poc a poc va enamorant-se d'Eleanor. Però la vida d'ella no és tan senzilla i les coses van complicat-se...

I és estrany per dos aspectes diferents:

• Com és possible que una persona tinga tal vida plena d'acaçament tant el l'escola com en sa casa? Però la pitjor cosa és que ni en l'escola, ni en sa casa, ni la seua pròpia família, facen alguna cosa per remeiar-ho. I això m'ha cridat molt l'atenció.

• Com pot ser que un xic asiàtic, flac, de mitjana estatura, que es pinta els ulls, que escolta música punk, que llig còmics, que practica el kàrate i que sempre va vestit de negre, s'enamore d'una xica que és grossa, amb cabells rulls i pèl-roig, danesa, de pell blanca, de mitjana estatura, que té una família un tant estranya, que no es maquilla i que vist com un xic??

Aquest últim punt em dona a pensar que l'amor no es caracteritza per l'aparènça física, si tens el cabell rull o llis, si t'agrada maquillar-te o no, si t'agrada l'esport o no, el color de pell, l'edat, el sexe o la nacionalitat...
Simplement dos persones s'atrauen una a l'altra i aleshores ja no importa res més, solament l'amor entre ells dos.